Pàgina d'inici

Mostra d’iniciatives per la Biodiversitat a Barcelona

Deixa un comentari

El passat divendres 7 de juny #naturaurbana va participar a la primera “Mostra d’iniciatives per la biodiversitat” organitzat per l’equip de La Fàbrica del Sol, de l’Ajuntament de Barcelona, a la Sala Cotxeres del Palau Robert.

Es van presentar un total de deu iniciatives de diferents entitats, empreses i institucions que, com bé diu el nom de la trobada, estan encaminades a l’estudi i protecció de la biodiversitat. Una de les novetats d’aquesta mostra era el seu format, basat en el Pecha Kucha, un sistema que consisteix en presentar un projecte a través de 20 diapositives, 20 segons per a cadascuna, amb un total de 7 minuts per presentació. Això fa que les diapositives tinguin un contingut molt visual i les ponències siguin molt més dinàmiques que en altres formats.

Nosaltres vam presentar #naturaurbana, explicant com vam néixer, què fem i com mirem cap el futur. A més a més, vam ensenyar alguns tuits i vam parlar sobre la nostra presència a les xarxes socials i l’ús que fem d’aquestes. Podeu veure la nostra presentació aquí.

En Jan presenta el projecte de #naturaurbana

En Jan presenta el projecte de #naturaurbana

Un cop es van acabar les presentacions, hi va haver un petit refrigeri i vam poder parlar amb la resta de ponents, tot compartint diferents opinions i propostes. Una de les coses més destacades que es podia comprovar, era la gran necessitat de participació que es volia aconseguir per part de la societat en tots aquests projectes, el que se’n diu “ciència ciutadana”, una manera de fer molt arrelada al Regne Unit. Escurçar distàncies entre investigadors i ciutadans per tal d’unir forces de cara a diverses recerques.

Aquí teniu el llistat amb les entitats participants:

Entitat

Nom de la presentació i del projecte

Ponents
1 SECEM

Els rosegadors i el seu paper ecològic a la natura.

SEMICE Seguimiento de micromamíferos comunes de España”

Andreu Requejo
2 CROMA Els plàtans i la “pell” de la ciutat Josep Lascurain
3 Galanthus Programa de protecció d’aus en edificis

Sergi Garcia

4 Fotografía y Biodiversidad La ciència i els ciutadansBiodiversitat virtual

José Manuel Sesma

Jordi Clavell

5 L’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM, CSIC) Què li passa al mar? Necessitem la teva ajuda per a esbrinar-ho!Observadors del mar Joaquim GarrabouElisabetta Broglio
6 L’equip B companyia circense

Anna Saperas i acompanyant

7 La ciència al teu món La ciència al teu mónCom els organismes s’adapten a l’ambient?

Josefa González

8 La Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) Tots podem participar en un projecte de recerca naturalista!Els grups de recerca participativa de la institució catalana d’història naturaL

Josep Germain

9 L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) Quins ocells nidifiquen a Barcelona ?

Raül Aymí

10 Natura urbana

Jan Martínez Alonso

Ja per acabar, volem agrair l’amabilitat de la gent de La Fàbrica del Sol per haver comptat amb nosaltres en aquesta mostra, i també a tots aquells que formeu part de la xarxa de naturalistes urbans: sense vosaltres, res d’això seria possible.

Ja som 900 naturalistes urbans, piulem #naturaurbana!

Equip de #naturaurbana.

Anuncis

La nostra natura per als nostres llibres

2 comentaris

Si jo fos professor universitari -que no ho sóc- i em dediques a la investigació -que no m’hi dedico- suggeriria a algun estudiant investigador un tema de recerca literària que em balla pel cap. Fins ara és només una impressió, i les impressions poden servir per llençar una hipòtesi, però tot soles no fan ciència. Potser després de llegir aquest article em podeu donar alguna idea més, i algun dia trobem algú que s’engresqui amb la qüestió.

A voltes, ni tan sols els animals domèstics dels dibuixos animats, ni els paisatges on apareixen, són massa propers.

Deixo els preàmbuls i vaig al gra: pot ser que en les narracions i contes infantils d’avui hi surti poc la natura autòctona? Tinc la sensació que tendim a l’exotisme: més enllà dels animals domèstics o de granja -que els nens coneixen bé-, es diria que la fauna i la flora habitual en les narracions i les poesies és molt forana. Per no parlar del estampats de la roba infantil i del paper d’embolicar, però això s’escapa dels meus interessos… Un exercici ràpid de memòria em fa pensar que els nostres nens, de molt petits, coneixen bé gats i gossos, els ànecs i els galls, els cavalls i les vaques, les cabres i els xais. Saben dibuixar-los i sovint imitar-ne la veu. Amb una mica de sort, els han vist de debò i fins i tot els han tocat, perquè el món rural no és tan llunyà. Està clar que aquesta afirmació resulta un xic agosarada, caldria comprovar-la.

No diríeu que potser coneixen igual de bé els cocodrils i els elefants, els lleons, els lloros i les girafes? És curiós, si considerem que –fora dels lloros– difícilment els trobaran més enllà dels àlbums il·lustrats i els dibuixos animats, tret d’alguna visita al zoo. No veig que això sigui un problema: el domini d’aquesta fauna, més universal que exòtica, els fa conscients de la diversitat natural i ajuda a crear uns referents globals. Però aquest fet em planteja una pregunta: pot ser que tinguem nens que saben dibuixar una palmera o un cactus del desert, i que alhora no distingeixin el romaní de la farigola? Hi ha infants que saben diferenciar el tigre del lleopard, i no la fagina del teixó? Aquest sí que és un problema: si no coneixen les plantes i animals d’aquí, no ens hauria d’estranyar que més endavant se’n preocupin poc.

La cançó popular “El cant dels ocells” és una nadala que conté una rastellera de noms d’ocells. El verdum i el lluer, la garsa, griva i gaig, la cotxa i el bitxac… Quants dels nostres nens ignoren el què canten quan l’entonen? S’ha de dir que és una cançó força “especialitzada”, realment ornitològica, però és fàcil trobar més llacunes. No totes les criatures assenyalarien amb seguretat, en un bosc mediterrani, els pins, els roures i les alzines.

Evidentment, si això que exposo aquí com a hipòtesi sense demostrar fos veritat, pagaria la pena buscar solucions. Una, que em sembla la més fàcil, és recuperar la nostra tradició literària, carregada de saviesa popular, plena dels noms més nostrats. Un altra, tan desitjable i alhora més difícil, és que els nostres autors (els que encara no ho fan, perquè n’hi ha molts que sí) escrivissin contes, novel·les, poemes i cançons, ben poblades de plantes i animals propers. Pit-roigs, bernats,
pollancres i tamarius són tan bons per a les històries com els tucans o les orquídees. És una idea que enllaça molt bé amb els objectius d’aquest blog: a veure si entre tots, aprofitant la riquesa del nostre entorn, ensenyem als que ens segueixen com es diuen les pròpies riqueses naturals.

Ramon Homs
@ramonhoms

Celebrem Sant Jordi!

1 comentari

Avui, Diada de Sant Jordi, dia del llibre i la rosa, des de Natura Urbana us proposem participar d’una activitat a mig camí entre la tradició i la natura: us convidem a esmolar l’enginy per sintetitzar, amb menys de 140 caràcters, què representa per vosaltres la Diada d’avui i la seva relació amb les flors de la primavera. Us proposem l’etiqueta #naturbstj i per inspirar les vostres piulades, us deixem amb dos poemes d’Abril Florit, el darrer llibre d’en Celdoni Fonoll:

BIGNÒNIA
(Doxantha unguis-cati)

1
Arrapada a la paret,
l’ungla de gat, sempre verda,
ara de groc es vesteix
celebrant la primavera.

2
Quan ve Sant Jordi,
al verd parc Güell
garlandes grogues
als capitells.

Sant Jordi del 2011

Celdoni Fonoll. Abril florit. Valls: Cossetània Edicions, 2012.

BUGUENVÍL·LIES DEL PARC GÜELL
(Bougainvillea glabra)

Les buguenvíl·lies del parc
tenyeixen, sense peresa,
de porpra i un toc de verd
els rústecs murs gaudinians,
fent més clara la bellesa
d’aquell gran geni de Reus
i de Riudoms, el Baix Camp,
i la unió amb la terra
que fou dèria del seu art.

01.05.11

Celdoni Fonoll. Abril florit. Valls: Cossetània Edicions, 2012.

Cotxa fumada i Papallona llimonera, d’en Celdoni Fonoll

Deixa un comentari

Avui us presentem una col·laboració molt especial, la del cantant, recitador i poeta, Celdoni Fonoll. Autor molt prolífic i constant, la seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis discogràfics, amb el premi al compromís cultural i amb la Creu de Sant Jordi, que li fou lliurada l’any 1990. Darrerament versifica sobre plantes i animals, i els seus onze llibres dedicats al medi natural el converteixen en el nostre poeta de la biodiversitat. Convençut del valor de la natura urbana, ens ha volgut expressar el seu suport amb aquests versos. Moltes gràcies, Celdoni!

 

 

COTXA FUMADA
(Phoenicurus ochruros)

Parada en una antena
de televisió,
prop del terrat de casa
una cotxa fumada
sacseja cua i cos,
i es distreu fent volades
breus, entremaliades.

Embadalit la miro
a contrallum del roig
d’un ponent tardoral
serè, pausat, solemne.

Després d’uns quants intents,
ocellet cagadubtes,
tot d’una se n’ha anat
amb vol enjogassat
com si fes babarotes
al badoc que era jo.

Ves quina xica cosa
m’ha fet avui feliç!

Celdoni Fonoll


.

PAPALLONA LLIMONERA
(Gonepteryx cleopatra)

Quan el març t’ha despertada
de l’alta son de l’hivern
t’he vist, humil llimonera,
al capdamunt pel parc Güell
cercant, amb groga volada,
el nèctar de l’aladern.

Celdoni Fonoll, 15.03.12

Resum del 2n Congrés de Comunicació Ambiental. Girona. 24-25 de febrer de 2012.

Deixa un comentari

El passat divendres 24 i dissabte 25 de febrer es va celebrar a la Casa de Cultura de Girona el 2n Congrés de Comunicació Ambiental sota el lema “Love is in the earth” i amb l’objectiu d’analitzar com es poden aplicar a la difusió ambiental les noves tecnologies i les xarxes socials.

Tot i que durant la presentació del Congrés podia donar la sensació que l’organització anava íntegrament comandada pel Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST), en l’acreditació d’inscripcions un mateix podia observar el logotip d’un munt d’entitats, institucions i també de petites empreses que co-organitzaven o col·laboraven en el bon desenvolupament de l’acte.

Durant els parlament oficials, van intervenir amb més o menys encert el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona, Jordi Fàbrega, el del delegat gironí de Territori i Paisatge, Josep Terradellas, que va sorprendre al públic amb una curiosa i alhora interessant intervenció sobre l’economia dels països de l’Europa de l’est posant com exemple el monocultiu del cotó i la pèrdua de varietats de color d’aquesta planta a l’Ubezjistan. Per acabar intervingué el president del CST, Àlex Casademunt, que va llegir una mena de manifest en pro de la cultura de la sostenibilitat.

Posteriorment a la presentació oficial, el periodista Oriol Lladó realitzà una ponència sota el títol Comunciació Ambiental en temps de xarxes, recalcant l’oportunitat que ens ofereixen les noves tecnologies per tal d’arribar a un públic més ampli i divers, encara que això ens pugui arribar a generar un xic d’estrès. A més va fer un repàs dels canvis econòmics, polítics i culturals que generen les xarxes socials, i va comentar que aquestes provoquen més complicitats als ciutadans que el mitjans de comunicació tradicionals, més freds i distants. A molts dels més de 100 assistents presents a la sala ens va cridar l’atenció la necessitat de tenir un bon pla de comunicació o revisar l’existent, ja que avui en dia la pregunta “tens web?” s’està substituint per si “tens app?” (aplicacions per a mòbils!!!), però en realitat molts encara estem pensant en si “tens mail?” o si “tens telèfon?” i aprofitàvem els descansos per  intercanviar-nos targetes pels passadissos.

Després de la bona ponència de l’Oriol, que ens recordava finalment la fractura digital nord-sud, i d’una més que correcte pausa-cafè, vam passar a escoltar amb atenció diferents experiències 2.0 en comunicació ambiental, on contrastaven algunes inversions potents com la de la WWF 50 aniversari i el seu exèrcit de pandes virtuals, el Portal Biodiversia o el Moviment R, estranyament desconegut per alguns assistents relacionats amb el tema, enfront accions més modestes com el Viu la Terra, presentada amb frescor i sinceritat, o el projecte educatiu de la Televisió dels Residus.

Després del fantàstic dinar amb productes de la terra i de proximitat, els assistents ens vam repartir en diferents Tertúlies: Webs i blogs; Xarxes Social; Vídeo per internet; Dispositius mòbils, aplicacions i geoposicionament. Personalment, vaig anar a la de webs i blogs coordinada per Ramon Bartomeus (iWith.org), on vam acabar parlant també de xarxes socials després de fer un repàs de la necessitat d’implementar el 2.0 en les nostres entitats…

Posteriorment, vam passar al Speaker’s corner on per grups d’assistents vam poder presentar-nos i intercanviar informació sobre els nostres projectes personals i la importància que hi té o volem que hi tingui el 2.0.

Més fluixos van quedar els darrers actes de la jornada com l’Aparador de Projectes, limitat a una parell de taules amb tríptics, targetes i algun cartell i ja pocs assistents voltant per la sala. I també la visualització del film La guerra por otros medios al cinema Truffaut, definida per un dels assistents com a molt interessant, colpidora i com exemple de que la informació és poder.

Així doncs, un bon primer dia de Congrés on va quedar palesa la manca generalitzada de plans estratègics de comunicació per part dels assistents, la potencialitat de l’ús de les xarxes socials i de les noves tecnologies en la comunicació ambiental i alhora la necessitat de molts assistents de desvirtualitzar contactes i seguir fent xarxa.

El segon dia de Congrés, es va basar exclusivament en la participació per part de cada assistent de dos Tallers a escollir entre diverses temàtiques innovadores i relacionades amb les noves tecnologies com són el branding social; posicionament de les nostres webs; geolocalització i aplicacions; captació de fons; nous formats de vídeo; disseny i creativitat en espais interactius. Aquests tallers van esdevenir més ponències o xerrades per part del coordinador en qüestió, que no pas un intercanvi d’experiències o manipulació d’algun element tecnològic. De totes maneres la sensació general fou de satisfacció i de nou la majoria d’assistents aprofitaren els descansos per continuar desvirtualitzant contactes i intercanviar opinions.

Personalment crec que va ser un molt bon Congrés, amb una excel·lent organització i convertint-se en un espai idoni per permetre a tots els assistents emportar-se un munt de noves idees, reptes, reflexions, opinions, nous contactes… i per sobre de tot, eines per avaluar la millor estratègia per tal d’aplicar les noves tecnologies i les xarxes socials en la millora de la comunicació ambiental dins les nostres entitats, empreses o projectes personals, i així aprofitar el valor afegit que de ben segur ens poden aportar.

Moltes gràcies als organitzadors i com no als assistents, i molt especialment als que a través del hastag #2cca van permetre el seguiment en temps real del 2n Congrés de Comunicació Ambiental, i alhora m’han refrescat i aportat idees per aquest resum.

Quim Carol
@quimcarol

Sense vergonya

2 comentaris

En aquest blog parlem sovint de contemplar la natura urbana: ocells, plantes, insectes, l’estat del cel… Som els homes, creadors i habitants de les ciutats, els que observem els nostres companys d’hàbitat. Ells, amb millors o pitjors disposicions, ens deixen fer. Capgirant una mica la situació, hi ha un altre exercici que podria ser divertit… però no caldrà que el feu, només us recomano que l’imagineu.

Penseu si no resultaria entretingut seguir pel carrer un d’aquests naturalistes urbans, que col·laboren amb el blog o piulen al twitter les seves observacions.  Anar un dia darrere seu podria convertir-se en tot un espectacle. Perquè en alguns moments s’aturaria sense avisar, en mig del carrer. Vosaltres,  espiant-lo d’amagatotis, no sabríeu si s’està fixant en un detall inadvertit per a la resta de vianants, o si potser s’ha parat a escoltar una fressa inaudible. Què me’n diríeu del típic ocellaire, que va fent un carrer arbrat al ritme d’un estol de mallerengues, canviant d’un arbre a l’altre a estirabots? Què pensaríeu del llampat que cada matí surt en pijama al balcó i fotografia el no res (o potser el cel?) amb un somriure?

Cal mirar enlaire per veure els gafarrons piulant entre les branques dels plataners

Cal mirar enlaire per veure els gafarrons piulant entre les branques dels plataners

Després d’astorar-vos amb totes aquestes bogeries, i d’altres que m’estalvio, podríeu plantificar-vos davant seu, creuant els braços i posant cara de mare farta del seu fill adolescent. Hauríeu de preguntar-li: no et fa vergonya? Que ja ets grandet! Aturar-te al mig del carrer, mirant al cel com un babau, a punt de partir-te el coll! ; quedant-te estona i estona quiet, al costat d’un arbust, fixant-te en ves a saber què? O encara més ridícul, estudiant en primer pla una branca baixa, per observar el traginar amunt i avall d’unes formigues? I què me’n dius dels dies que deixes el nas enganxat a una fulla de roser, per veure si hi ha pugons?

Jo sé el que m’agradaria contestar. Doncs, sí… potser sí que fa una mica de vergonya. Però només al principi. És que, de vegades, sense aquests posats, és difícil veure res. No pots mirar-te les formigues de lluny, ni esperar a veure els ocells que es posin ben bé davant teu, gairebé com si desfilessin en una passarel·la de moda. No es pot conèixer un arbre sense observar-ne l’escorça o la distribució de les fulles a la branca.

Si el naturalista interpel·lat fos jo, diria: vergonya, sí. Però cada vegada menys. La gent que no ens coneix de res ens mirarà estranyada, i pensarà que estem bojos… i ja està. Als que ens coneguin una mica més, els podrem explicar què fem i perquè. Ves a saber, potser també perdin la vergonya per un moment i, en acostar-se a allò que ens ha cridat l’atenció, hi acabin descobrint una meravella. I també ells es converteixin en uns desvergonyits contempladors de la natura urbana.

Ramon Homs
@ramonhoms

Celebració del dia mundial de les zones humides al Parc de Diagonal Mar

Deixa un comentari

Des d'un dels turons, s'observa una de les basses secundàries del Parc, amb alts edificis al fons escènic.

Dissabte dia 4 de febrer #naturaurbana celebrava el dia mundial de les zones humides amb una sortida al Parc de Diagonal Mar, un espai verd plenament integrat a la trama urbana de la ciutat de Barcelona, amb determinades característiques properes als aiguamolls naturals de la regió mediterrània.

Tot i que s’anunciava un dels dies més freds de les darreres dècades i que la data coincidia amb el programat estiatge artificial de l’aigua, la recomanable visita guiada per la Fàbrica del Sol, la xerrada de l’Albert Ruhí, amb tertúlia posterior, i la passejada pel parc, allargada fins l’extrem de l’espigó en front, varen oferir als participants quantiosa informació d’interès sobre les característiques funcionals i biològiques del parc.

La gestió de l’aigua

L’absència d’aigua a la bassa principal, fruit de l’assecament periòdic -cada 2 anys- per a tasques de manteniment restà sense dubte interès faunístic a la sortida, però en canvi donà lloc a debatre sobre la gestió de l’aigua a la ciutat de Barcelona, als seus parcs, i concretament al de Diagonal Mar.

Restà doncs al descobert el revestiment de formigó de la bassa, així creada per evitar les conseqüències del fenomen d’intrusió salina degut a la proximitat del mar. Tanmateix, caldria preguntar-se quina és la problemàtica de l’aigua salada en un aiguamoll urbà, si el circuit no és obert i no es requereix aquesta aigua pel rec o el consum a través de la xarxa d’abastament de la ciutat.

Val a dir també que el propi parc serveix de dipòsit d’aigües pluvials a cel obert, en el cas que els tres dipòsits principals de la ciutat s’omplissin en un episodi excepcional de pluges. En aquest cas, una part del parc -on ara es poden trobar cistelles de bàsquet- quedaria anegada temporalment.

Finalment s’exposà la possibilitat d’utilitzar els ecosistemes propis dels aiguamolls com a filtres naturals pel tractament terciari d’aigües residuals -com ja es fa en altres parcs a Europa-, atesa la proximitat de la depuradora del Besòs.

Espècies introduides: carpes i carpins

D’altra banda, s’incidí sobre la problemàtica de la introducció antròpica de carpes i carpins en aquests espais urbans. De fet, les operacions periòdiques de neteja de la bassa principal serveixen tant per eliminar els sediments i les deixalles dipositats en el fons de la bassa, com per controlar la població de peixos que, per la seva abundància, es converteix en un problema de gestió de l’espai.

Tot i el més que probable reclutament de carpes i carpins a la bassa, l’abundància d’individus d’aquestes espècies no es pot entendre sense l’aportació continuada d’exemplars per part dels visitants, sovint amb la millor de les intencions. Tanmateix, cal saber que l’alliberament d’animals exòtics a l’entorn, més o menys natural, crea un perjudici important als ecosistemes i a les espècies que hi viuen, i que per tant, s’ha d’evitar en qualsevol cas la introducció tant de peixos exòtics com també de tortugues de Florida, cotorres, i moltes altres espècies animals i vegetals que no són pròpies del nostre medi natural.

Els falcons a Barcelona

La torre Macosa: els falcons nidificaren aquí durant 5 anys.

Si bé l’èxit del projecte de reintroducció del falcó pelegrí a la ciutat de Barcelona es pot considerar un èxit rotund, també cal denunciar que en el cas de la parella establerta a la torre Macosa, veïna immediata del Parc de Diagonal Mar, els actes de vandalisme primer, i una rehabilitació poc curosa a continuació, han provocat la desaparició d’un dels espais recuperats per aquesta espècie per a la seva reproducció en llibertat.

És prou conegut el paper de control de poblacions d’altres espècies nocives per a l’activitat humana que exerceixen els falcons. No per altra cosa, són utilitzats o molts aeroports per reduir les poblacions d’altres ocells que poden posar en cert perill el trànsit aeri. Al barri de Diagonal mar, el seu paper és el del control de les poblacions de gavians i coloms. Paradoxalment, és la instalació d’un aparell elèctric per evitar la presència de coloms al cim de la xemeneia el que impossibilita el retorn de la parella de falcons i per tant un control eficaç, econòmic i enriquidor.

Es fa palesa novament la necessitat d’una major educació ambiental per evitar actes vandàlics com els que foragitaren els falcons en un inici, però també la incorporació de criteris ambientals rigorosos en els projectes d’edificació i planejament urbanístic i territorial.

Llista d’espècies d’ocells observats

Tot i no dedicar-se concretament a la observació detinguda de la fauna ornitològica, la sortida dona peu a la observació de fins a 26 espècies d’ocells diferents (23 al parc, 3 més al mar), atesa l’especial atenció que aquest grup faunístic suscita entre els naturalistes en general i els urbans en particular.

      1. Mosquiter comú

        Un pit-roig tafaner s'interessà de ben a prop per les activitats de #naturaurbana.

      2. Colom roquer
      3. Mallerenga blava
      4. Mallerenga carbonera
      5. Pit-roig
      6. Gavina vulgar
      7. Gavià argentat
      8. Polla d’aigua
      9. Bernat pescaire
      10. Pardal comú
      11. Estornell vulgar
      12. Tallarol de casquet
      13. Cotorreta argentina
      14. Merla
      15. Ànec collverd
      16. Des de l'espigó es pogueren identificar algunes espècies d'aus marines

        Cuereta blanca

      17. Cuereta torrentera
      18. Garsa
      19. Cotxa fumada
      20. Tallarol capnegre
      21. Pinsà comú
      22. Tudó
      23. Xoriguer comú
      24. Corb marí gros (al mar)
      25. Mascarell (al mar)
      26. Xatrac becllarg (al mar)

Des d’aquí volem agraïr l’assistència a tots els valents naturalistes urbans que s’atansaren al parc, malgrat el rigor meteorològic, i emplaçar tothom a mantenir-se alerta per la propera iniciativa.

Fins la propera sortida de #naturaurbana!

L’equip de #naturaurbana
@naturaurbana

Older Entries

%d bloggers like this: