La proximitat de la Seu d’Urgell al medi natural fa que molt sovint trobem dins de la ciutat aus i altres espècies d’animals, tot i que gairebé sempre en les perifèries i no tant en les zones més poblades. Els rèptils són una de les espècies que hi trobarem. La que segur que ens sorprendrà és la serp: amb relativa facilitat la trobarem en zones properes al riu Segre, igual que a les rodalies del riu Valira, i el pont de Castellciutat i el de la Palanca.
Serp d’aigua (Natrix maura) fotografiada amb el mòbil, a Arfa (la Seu d’Urgell). Foto: David Manzanera.
La serp és una de les bèsties més desconegudes i aquest desconeixement és el que fa que sovint siguin maltractades, tot i que la llei les protegeix. A Catalunya hi tenim unes onze espècies de serps i les podem trobar a solell en qualsevol punt del Pirineu. De fet, al Pirineu hi trobarem deu de les onze espècies. D’aquestes deu, només una és verinosa: l’escurçó pirinenc. La resta són del tot inofensives, per això no heu de tenir por quan en veieu una. Si us fixeu en la proporció (de deu serps a les nostres terres una és verinosa), aquesta serà la probabilitat de trobar-nos cara a cara davant d’un escurçó.
L’escurçó és molt fàcil de reconèixer, però s’ha de vigilar. Són serps curtes i gruixudes, que no mesuraran més de 50-60 cm. En el cap és on posarem especial atenció per a diferenciar-les de la resta: és triangular; els seus ulls tenen les ninetes verticals (aquest serà el tret diferenciador alhora de reconèixer-la, cap serp més les té verticals); i tenen el nas arremangat cap dalt. Atenció especial al cap si volem reconèixer una serp ràpidament. Penseu, però, que com tots els rèptils són molt amagadisses, i si ensopeguem amb una de ben segur buscarà un lloc per amagar-se.
La resta de serps són colobres. A diferència dels escurçons, no són verinoses. Hi ha una altra diferència i és que posen ous. Aquests acostumen a ser allargats. Així que si veieu una serp fugir d’un niu i abandonar els ous, o quedar-s’hi per a defensar-los: tranquils, que no és un escurçó. Això no vol dir, però, que l’haguem de molestar! Molts cops adoptaran una posició de defensa en sentir-se amenaçades per a espantar-nos, tot fent un xiuxiueig característic i estirant el cos com amb la intenció de saltar. El millor es deixar-les que marxin tranquil·les. Una altre diferència amb els escurçons és, com dèiem abans, les ninetes: les colobres tenen les ninetes rodones, com nosaltres.
Totes les espècies de serps de Catalunya estan protegides per llei, i està totalment prohibit matar-les, maltractar-les o capturar-les: hem d’entendre que són uns dels tants habitants que té la natura.
Si sou dels que us agraden i voleu provar sort, la millor manera de veure-les és, per exemple, passejar a primera hora del matí si el que volem trobar son escurçons. Les serps d’aigua les podrem trobar si resseguim les vores de rius i rieres i no ens costarà gaire ja, que són força abundants. Tot i ser rèptils de sang freda, no els agrada el calor excessiu, així que en les hores de més calor no cal que les busqueu si no és sota una pedra.
Sabeu què vol dir que són de sang freda? Doncs que no tenen manera de regular la temperatura del seu cos i això fa que hagin d’anar buscant llocs freds i calents fins a trobar el lloc amb la temperatura ideal. Per això hem d’anar en compte, ja que a la nit es resguardaran en llocs calents, i haurem d’estar atents en garatges, soterranis i eres i jardins.
Una curiositat: la serp més gran que tenim és precisament inofensiva, i és la serp verda. És fàcil que faci un metre i mig de llarg i en algun cas se n’han vist de fins a dos metres. Són força dures d’oïda i perceben els sorolls per les vibracions, la llegua bífida els serveix també per ensumar, i no tenen parpelles.
Ja ho sabeu, respecte i atenció amb les serps: si les veiem tindrem la sort d’haver vist un rèptil que habita la terra des de fa milers d’anys.
David Manzanera
@davidmsfoto
Natura Urbana 