Pàgina d'inici

Més enllà de la gran ciutat

Deixa un comentari

Cada vegada són més les administracions locals que tenen interès per el patrimoni natural d’una ciutat, o més ben dit, del conjunt del terme municipal. La societat urbana en la que estem immersos necessita del medi ambient per viure, necessita veure-hi vida! Els grans parcs urbans, la proliferació de petites zones verdes, l’arbrat dels carrers, i fins i tot, la inclusió d’alguns arbustos i flors són exemples d’aquesta necessitat creixent que tant desitgem encara que no ens n’adonem. A pesar de tot, sembla que no en tenim prou.

Els camps propers a Terrassa. Foto: Francesc Muntada.

L’any 2010, en uns pressupostos participatius de l’Ajuntament de Terrassa la proposta més votada per els ciutadans va ser la creació d’un Parc Agroforestal a la ciutat, sent Terrassa llavors, una de les ciutats amb més metres quadrats d’espais verds per habitant. La ciutadania vol més, demana més. Ara aquest Parc Agroforestal ha vist com es convertirà en una anella verda que envoltarà tota la ciutat. Terrassa, com moltes altres ciutats, és important per el seu paper industrial en la història de Catalunya, però ja des de ben antic els seus entorns han estat un bon motor econòmic. Oliveres, ametllers, camps de blat i civada, farratge, horta
tradicional… Són conreus ben representats a tot el terme que ara es volen anar recuperant. Alzinars, rouredes, pinedes, un munt de fonts naturals, la plana agrícola, Sant Llorenç…
Qualsevol diria que es troba a pocs quilòmetres d’una gran ciutat.

Un ametller en floració a l'entorn proper de Terrassa. Foto: Francesc Muntada.

Podria seguir parlant (i força!) dels entorns de Terrassa, així com els de tantes i tantes altres ciutats però no tenim l’espai, ni és el moment adequat. Abans comentàvem aquesta necessitat de trepitjar terra i passejar sota l’ombra del bosc de moltes persones urbanes, doncs bé, pel que començo a veure, els espais verds urbans es queden petits. La gent surt a córrer i a passejar més enllà del ciment i les creacions artificials tot buscant l’aroma salvatge, i això els consistoris ho noten i són molts els que ja s’han posat a treballar. Un dels conceptes més estès és el de “Anella Verda”, que consisteix en la creació d’un programa de protecció local per protegir i donar a conèixer l’entorn natural d’una ciutat. En són exemples l’anella verda de Vic, Manresa, Sant Boi, Vitòria

La riera de Guardiola forma part de l'anella verda de Manresa.

El Parc del riu Zadorra, a l'anella verda de Vitòria.

També tenim les vies verdes, una xarxa de camins antics recuperats, que ens endinsen als entorns de grans poblacions. Camins fantàstics i molt recomanables per fer-los en bicicleta i amb tota la família. En primer lloc destaquen les vies verdes gironines, després també tenim les de Terra Alta, la de Sant Llorenç-Collserola, etc… Les vies verdes són transitades cada any per milers de ciutadans i són una molt bona oportunitat per apropar la natura a les persones, sobretot la natura que tenim més propera.

La via verda de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses

A Barcelona, el projecte de connexió del Parc de Collserola amb la ciutat, a través de setze corredors entre la muntanya i l’espai urbà, ofereix una magnífica oportunitat de relligar l’ambit urbà amb el seu entorn natural. Caldrà seguir la concreció de cada projecte, amb l’esperança que la seva execució representi una millora de l’hàbitat urbà, potenciant els seus valors socials, rurals i naturals. Tanmateix, a hores d’ara l’ombra d’una urbanització de l’espai natural pesa sobre el conjunt del projecte. Caldrà manternir-se a l’aguait per comprovar si les portes de Collserola es converteixen en una nova intrusió urbana al pulmó verd de l’àrea metropolitana, o pel contrari, els ambients naturals són convidats a recuperar part dels seus valors a la trama de la ciutat.

Us convido a tots a sortir de casa i visitar aquests espais tant propers a la vostra ciutat o també a implicar-vos en la millora d’aquests amb accions de voluntariat, estudi o, senzillament, a promoure iniciatives per a la seva protecció i divulgació dels valors naturals que s’hi amaguen, a tota la població. No és complicat, ja ho veureu, només heu de mirar una mica més enllà.

Jan Martínez
@janmartinez21

Celebrem Sant Jordi!

1 comentari

Avui, Diada de Sant Jordi, dia del llibre i la rosa, des de Natura Urbana us proposem participar d’una activitat a mig camí entre la tradició i la natura: us convidem a esmolar l’enginy per sintetitzar, amb menys de 140 caràcters, què representa per vosaltres la Diada d’avui i la seva relació amb les flors de la primavera. Us proposem l’etiqueta #naturbstj i per inspirar les vostres piulades, us deixem amb dos poemes d’Abril Florit, el darrer llibre d’en Celdoni Fonoll:

BIGNÒNIA
(Doxantha unguis-cati)

1
Arrapada a la paret,
l’ungla de gat, sempre verda,
ara de groc es vesteix
celebrant la primavera.

2
Quan ve Sant Jordi,
al verd parc Güell
garlandes grogues
als capitells.

Sant Jordi del 2011

Celdoni Fonoll. Abril florit. Valls: Cossetània Edicions, 2012.

BUGUENVÍL·LIES DEL PARC GÜELL
(Bougainvillea glabra)

Les buguenvíl·lies del parc
tenyeixen, sense peresa,
de porpra i un toc de verd
els rústecs murs gaudinians,
fent més clara la bellesa
d’aquell gran geni de Reus
i de Riudoms, el Baix Camp,
i la unió amb la terra
que fou dèria del seu art.

01.05.11

Celdoni Fonoll. Abril florit. Valls: Cossetània Edicions, 2012.

Celebració del dia mundial de les zones humides al Parc de Diagonal Mar

Deixa un comentari

Des d'un dels turons, s'observa una de les basses secundàries del Parc, amb alts edificis al fons escènic.

Dissabte dia 4 de febrer #naturaurbana celebrava el dia mundial de les zones humides amb una sortida al Parc de Diagonal Mar, un espai verd plenament integrat a la trama urbana de la ciutat de Barcelona, amb determinades característiques properes als aiguamolls naturals de la regió mediterrània.

Tot i que s’anunciava un dels dies més freds de les darreres dècades i que la data coincidia amb el programat estiatge artificial de l’aigua, la recomanable visita guiada per la Fàbrica del Sol, la xerrada de l’Albert Ruhí, amb tertúlia posterior, i la passejada pel parc, allargada fins l’extrem de l’espigó en front, varen oferir als participants quantiosa informació d’interès sobre les característiques funcionals i biològiques del parc.

La gestió de l’aigua

L’absència d’aigua a la bassa principal, fruit de l’assecament periòdic -cada 2 anys- per a tasques de manteniment restà sense dubte interès faunístic a la sortida, però en canvi donà lloc a debatre sobre la gestió de l’aigua a la ciutat de Barcelona, als seus parcs, i concretament al de Diagonal Mar.

Restà doncs al descobert el revestiment de formigó de la bassa, així creada per evitar les conseqüències del fenomen d’intrusió salina degut a la proximitat del mar. Tanmateix, caldria preguntar-se quina és la problemàtica de l’aigua salada en un aiguamoll urbà, si el circuit no és obert i no es requereix aquesta aigua pel rec o el consum a través de la xarxa d’abastament de la ciutat.

Val a dir també que el propi parc serveix de dipòsit d’aigües pluvials a cel obert, en el cas que els tres dipòsits principals de la ciutat s’omplissin en un episodi excepcional de pluges. En aquest cas, una part del parc -on ara es poden trobar cistelles de bàsquet- quedaria anegada temporalment.

Finalment s’exposà la possibilitat d’utilitzar els ecosistemes propis dels aiguamolls com a filtres naturals pel tractament terciari d’aigües residuals -com ja es fa en altres parcs a Europa-, atesa la proximitat de la depuradora del Besòs.

Espècies introduides: carpes i carpins

D’altra banda, s’incidí sobre la problemàtica de la introducció antròpica de carpes i carpins en aquests espais urbans. De fet, les operacions periòdiques de neteja de la bassa principal serveixen tant per eliminar els sediments i les deixalles dipositats en el fons de la bassa, com per controlar la població de peixos que, per la seva abundància, es converteix en un problema de gestió de l’espai.

Tot i el més que probable reclutament de carpes i carpins a la bassa, l’abundància d’individus d’aquestes espècies no es pot entendre sense l’aportació continuada d’exemplars per part dels visitants, sovint amb la millor de les intencions. Tanmateix, cal saber que l’alliberament d’animals exòtics a l’entorn, més o menys natural, crea un perjudici important als ecosistemes i a les espècies que hi viuen, i que per tant, s’ha d’evitar en qualsevol cas la introducció tant de peixos exòtics com també de tortugues de Florida, cotorres, i moltes altres espècies animals i vegetals que no són pròpies del nostre medi natural.

Els falcons a Barcelona

La torre Macosa: els falcons nidificaren aquí durant 5 anys.

Si bé l’èxit del projecte de reintroducció del falcó pelegrí a la ciutat de Barcelona es pot considerar un èxit rotund, també cal denunciar que en el cas de la parella establerta a la torre Macosa, veïna immediata del Parc de Diagonal Mar, els actes de vandalisme primer, i una rehabilitació poc curosa a continuació, han provocat la desaparició d’un dels espais recuperats per aquesta espècie per a la seva reproducció en llibertat.

És prou conegut el paper de control de poblacions d’altres espècies nocives per a l’activitat humana que exerceixen els falcons. No per altra cosa, són utilitzats o molts aeroports per reduir les poblacions d’altres ocells que poden posar en cert perill el trànsit aeri. Al barri de Diagonal mar, el seu paper és el del control de les poblacions de gavians i coloms. Paradoxalment, és la instalació d’un aparell elèctric per evitar la presència de coloms al cim de la xemeneia el que impossibilita el retorn de la parella de falcons i per tant un control eficaç, econòmic i enriquidor.

Es fa palesa novament la necessitat d’una major educació ambiental per evitar actes vandàlics com els que foragitaren els falcons en un inici, però també la incorporació de criteris ambientals rigorosos en els projectes d’edificació i planejament urbanístic i territorial.

Llista d’espècies d’ocells observats

Tot i no dedicar-se concretament a la observació detinguda de la fauna ornitològica, la sortida dona peu a la observació de fins a 26 espècies d’ocells diferents (23 al parc, 3 més al mar), atesa l’especial atenció que aquest grup faunístic suscita entre els naturalistes en general i els urbans en particular.

      1. Mosquiter comú

        Un pit-roig tafaner s'interessà de ben a prop per les activitats de #naturaurbana.

      2. Colom roquer
      3. Mallerenga blava
      4. Mallerenga carbonera
      5. Pit-roig
      6. Gavina vulgar
      7. Gavià argentat
      8. Polla d’aigua
      9. Bernat pescaire
      10. Pardal comú
      11. Estornell vulgar
      12. Tallarol de casquet
      13. Cotorreta argentina
      14. Merla
      15. Ànec collverd
      16. Des de l'espigó es pogueren identificar algunes espècies d'aus marines

        Cuereta blanca

      17. Cuereta torrentera
      18. Garsa
      19. Cotxa fumada
      20. Tallarol capnegre
      21. Pinsà comú
      22. Tudó
      23. Xoriguer comú
      24. Corb marí gros (al mar)
      25. Mascarell (al mar)
      26. Xatrac becllarg (al mar)

Des d’aquí volem agraïr l’assistència a tots els valents naturalistes urbans que s’atansaren al parc, malgrat el rigor meteorològic, i emplaçar tothom a mantenir-se alerta per la propera iniciativa.

Fins la propera sortida de #naturaurbana!

L’equip de #naturaurbana
@naturaurbana

El Parc de Vallparadís de Terrassa

Deixa un comentari

Vallparadís 1

Un sector enclotat del Parc, adient per la observació de caderneres

La vida a les ciutats seria menys suportable si no tinguessin espais naturals com el que trobem a Terrassa. El Parc de Vallparadís és una gran zona verda que travessa la ciutat de nord a sud, transformant el torrent i els terrenys de l’antiga Quadra de Vallparadís en un espai net i transitable, convertint-lo en un oasi verd al mig de la ciutat.

El Parc comença a les Esglésies de Sant Pere, un conjunt d’Esglésies romàniques d’un gran interès arquitectònic i on hi havia criat un rapinyaire nocturn molt conegut, l’ Òliba. A aquesta zona hi trobem la major part d’espècies vegetals autòctones que observarem al llarg del recorregut, un fet que s’explica per la poca transformació que ha rebut aquesta espai en concret. Són moltes les espècies que s’alimenten dels fruits de l’alzina (els aglans), dels pinyons del pi o de les baies de l’heura, una bonica planta enfiladissa. En aquesta zona, hi neix una font natural anomenada Font del Rossinyol i aquí mateix comença el riuet que ens acompanyarà durant tot el camí, on és molt habitual trobar-hi ocells bevent o fent-se un bany.
Mapa del Parc de VallparadísEn aquest riuet hi podeu trobar la vegetació típica d’aiguamolls (lliri groc i canyís) i també algunes espècies animals més representatives de les zones aquàtiques. El riu desemboca a diverses basses però segueix el seu camí fins el llac. En una d’aquestes basses, hi cria el Tòtil, un amfibi que durant molts capvespres es delata amb el seu cant d’un to agut que sona cada tres segons, aproximadament. Arribem al Castell de la Cartoixa. La fortificació, encara visitable, dels antics monjos cartoixans propietaris de les terres que ara ocupa Vallparadís. Seguim el nostre itinerari i la quantitat d’ocells observats en poca estona pot superar la vintena d’espècies, tranquil·lament. El verd hi és molt present, però és quan passem per sota el pont del Passeig quan notem que el disseny del parc canvia. Les últimes obres dels Ferrocarrils han transformat l’espai i molts arbres encara estan en vies de creixement (i així estaran fins que els hi permetin).

Vallparadís 2

El Parc de Vallparadís presenta diferents ambients on es poden observar nombroses espècies de flora i fauna.

Una gran plaça i un parc infantil fan d’aquella antiga zona hortícola (l’Horta dels Frares) un espai on el ciment, ara sí hi és més present, trenca una mica amb la pau que havíem viscut moments abans. Uns metres més enllà, arribem al llac de Vallparadís. És aquí on desemboca el riuet que hem anat vorejant. En aquest llac hi conviu una família de Polles d’aigua amb tortugues de Florida, peixos domèstics i altres espècies invasores introduïdes per algunes persones amb falta de sensibilitat. Si us agraden els arbres i teniu especial interès en les espècies de tot el món, el recorregut que ens queda us agradarà força. Els roures, les alzines, els faigs, els cirerers, el llorer… desapareixen i arriba l’om de Sibèria (sí, sí, de Sibèria!), el canyís del Japó i altres arbres nord-americans que no s’assemblen gaire als que podem trobar a la molt estimada pels terrassencs, muntanya de Sant Llorenç.

S’hi identifiquen dos ecosistemes diferents en tot el parc. Un és l’aquàtic, sens dubte. El riuet, el llac i les diferents fonts i basses aporten vida i una gran varietat de fauna a Vallparadís. L’altre el boscà, bosc que degut a la gran varietat d’espècies de diferents ambients, no sabria classificar. Dóna aliment i refugi a la fauna que hi habita i crea un paisatge totalment oposat al típicament urbà.

Són més de 300.000 m2 d’espai verd, on la ciutadania i la natura interactuen i on podem observar més de 30 espècies d’ocells durant l’any i una seixantena d’arbres i arbustos diferents. Us recomano una passejada amb tots els sentits ben oberts ja que aquesta és la manera de gaudir veritablement del Parc i encara més recordant que som al centre mateix d’una, ciutat!

Jan Martínez
@janmartinez21

Celebrem el Dia Mundial dels Aiguamolls

2 comentaris

El proper dijous 2 de febrer es celebra arreu del món el Dia Mundial dels Aiguamolls. L’equip de Natura Urbana volem adherir-nos a aquesta iniciativa organitzant una jornada de camp el cap de setmana immediatament posterior.

Per això ens trobarem al Parc de Diagonal Mar el dissabte 4 de febrer a les 10.00, a la cantonada del carrer Selva de Mar i l’Avinguda Diagonal. A les 10.30 iniciarem una ruta guiada a través del parc, una ruta de nova creació que els seus impulsors preestrenen per a nosaltres, i parlarem dels aiguamolls de nova creació. Disposarem encara d’una bona estona per intercambiar parers i opinions i sobretot per observar la natura i piular #naturaurbana.

Vista aèria del Parc de Diagonal Mar

PROGRAMA DE LA JORNADA

  • Dia: Dissabte 4 de febrer de 2010
  • Hora de trobada: 10.00
  • Lloc de trobada: Carrer Selva de Mar / Avinguda Diagonal (cantonada Besòs-Mar)
  • Visita guiada pel Parc de Diagonal Mar Els aiguamolls urbans, la Fàbrica del sol: 10.30
  • Xerrada Els aiguanolls de nova creació, Albert Ruhí (ecòleg): 12.00
  • Observació de fauna i flora urbana: 12.30
  • Final de la jornada: 14.00

MATERIAL

No és necessari cap tipus de material específic, però és recomanable portar binocles, guies d’identificació, càmara de fotos i smartphone o similar per piular #naturaurbana

INSCRIPCIONS

L’assistència a la visita guiada és limitada, per això és necessari inscriure’s a la jornada enviant un correu electrònic a naturaurb[arroba]gmail.com, indicant les dades identificatives.

Us esperem a Barcelona el proper 4 de febrer!

 

%d bloggers like this: