En els últims anys la transformació que el nostre territori ha patit és més que evident. La bombolla immobiliària ha fet que florissin pisos i construccions en llocs ben insòlits, i el progrés també ens ha obligat a construir noves infraestructures que han ajudat a desenvolupar el país.

També a Girona ciutat. Tot sovint, els professors més veterans de l’escola Bell-lloc del Pla comenten com ha arribat a canviar el col·legi i els seus voltants. El desenvolupament de Mas Xirgu, la frontissa del Güell i el creixement de Salt, han esborrat gran part dels camps i boscos que envoltaven Bell-lloc. Actualment, el riu Güell, canalitzat i tapat en molts trams, ha esdevingut un espai més de la ciutat, perdent aquell minso bosc de ribera que encara conservava fa uns anys. El Marroc, l’altre riu que envolta l’escola, conserva alguns pocs arbres grans prop la seva llera, cosa que el fa un corredor biològic acceptable per a molts animals. Ben bé al mig, l’escola ha conservat amb molt encert alguns frondosos freixes, roures i alzines, que devien configurar l’antic paisatge dels voltants de Can Pau Birol, i que ara formen una veritable illa verda en una de les zones més transformades de Girona.

 1. El riu Marroc, un veritable corredor biològic que arriba a l’escola Bell-lloc del Pla des dels boscos d’Aiguaviva. 2. El Güell, que malgrat passar soterrat pel costat del col·legi, encara conserva algunes illes de vegetació. 3. Els jardins i arbres de l’escola, que van des d’un antic magatzem fins a la zona més allunyada del pati, i que configuren un ecosistema urbà singular i ric en espècies.


1. El riu Marroc, un veritable corredor biològic que arriba a l’escola Bell-lloc del Pla des dels boscos d’Aiguaviva.
2. El Güell, que malgrat passar soterrat pel costat del col·legi, encara conserva algunes illes de vegetació.
3. Els jardins i arbres de l’escola, que van des d’un antic magatzem fins a la zona més allunyada del pati, i que configuren un ecosistema urbà singular i ric en espècies.

Aquesta illa verda sempre ha regalat sorpreses agradables a alumnes i professors. Tots gaudim del valor estètic dels jardins que envolten l’antiga masia, però potser no tothom és conscient del gran valor ecològic que representen. Des de fa una colla d’anys, un grup de professors, amants de la natura i els ocells, hem admirat les diferents espècies que passaven i fins i tot nidificaven a l’escola i, creieu-me, la llista és llarguíssima. Els estols de durbecs visibles des de la finestra d’una classe, els petits aneguets seguint la seva mare pel bell mig del patí, la inconfusible fressa del fugisser picot verd, la contínua gatzara de les cotorres de Kramer trencant llavors de magnòlia, o el magnífic esparver devorant un colom al costat de l’olivera de la capella, són alguns exemples d’escenes viscudes amb passió a l’escola. Aquesta passió s’ha traslladat a molts alumnes, que avui en dia són veritables ornitòlegs experts, i ha servit per a realitzar tota mena d’estudis i observacions.

mussol banyut

Mussol banyut sobre un platan a l’aparcament de cotxes de l’escola.

Aquest any podem afegir un nou espècimen a la nostra llista, ja que un magnífic exemplar de mussol banyut (Asio otus) ha decidit passar per l’escola. L’animal en qüestió, d’aspecte més aviat robust, és un rapinyaire nocturn de mida mitjana. El tret més característic que podem observar són les dues banyes que li surten exageradament per sobre del seu cap. Aquestes banyes, que semblen dues orelles, són en realitat un conjunt de plomes, que quan són dretes indiquen que l’animal està alerta. És un ocell típic de boscos, però algunes vegades es deixa veure en zones més urbanes, com és el cas. Durant el dia, sembla que passi de tot, mirarà de passar desapercebut sobre una branca i gairebé no farà cas a ningú. Si el veieu, cal no molestar-lo, simplement heu d’admirar la seva bellesa: si ho feu amb discreció, ell no se sentirà ni descobert ni amenaçat, i us deixarà gaudir de la seva magnífica presència. Durant la nit, però, les coses són molt diferents: el mussol s’activa i neteja de ratolins i petits ocells la seva zona de caça, demostrant que és un dels més actius depredadors que podem trobar als boscos mediterranis.

Tots aquest exemples són veritables tresors per a una escola, ja que permeten als educadors, tot observant la natura a l’escola mateix, fomentar entre els alumnes l’amor al nostre patrimoni natural, el coneixement i estudi del nostre entorn i el respecte a totes aquelles coses que per desgràcia podem perdre amb molt facilitat si no vigilem.

Francesc Gutiérrez i Joan Pòrtulas (@jportulas)

Anuncis